Este 9 de noviembre, la sociedad civil catalana se ha hecho un selfie político antisistema -porque la consulta no era oficial y se ha celebrado bajo la incógnita de si la policía cerraría los colegios o no-.
Y ha sido capaz de traspasar fronteras, con observadores internacionales y más de 120 medios extranjeros acreditados.
Lo del selfie es, además, textual, porque este 9-N se ha puesto de moda hacerse una foto votando.
No recuerdo haber visto nunca a nadie
que se haga una foto votando
en unas elecciones generales,
autonómicas, municipales o europeas.
Los que han ido a votar han querido dejar constancia de ello y han compartido sus fotografías en las redes sociales. No se escondían.
Y lo del selfie es también textual porque el president Artur Mas, en su valoración final, ha afirmado: “Nos hemos mirado en el espejo y nos hemos gustado”.
Vicenç Villatoro a ARA,
10/11: Jo també tinc la meva foto votant
Com tanta gent. Gairebé tothom se la feia: alegres, emocionats, orgullosos.
Si abans de tenir les xifres de participació hagués d’explicar a algú de fora què va ser el dia d’ahir, li explicaria això. Que la gent es feia una foto votant, perquè sabien que estaven fent una cosa transcendent, històrica, que canvia les coses.
Per desmentir que això era un happening sense cap mena d’efecte.
Explicaria que la gent anava a votar amb els nens, perquè ho veiessin, però també perquè per a ells era una festa, i s’hi podia anar tranquil i confiat.
I explicaria que hi havia voluntaris a les meses i policies (pocs) fora dels recintes, però que dins dels col·legis no hi havia servei d’ordre, que l’ordre naixia tan sols del civisme de tots. I que quan van intentar rebentar la jornada gent d’organitzacions que a qualsevol lloc d’Europa serien il·legals per la seva assumpció de símbols i idearis totalitaris, va ser la gent qui els va aturar, com va passar a Girona.
Però sabent que darrere de cada número en l’estadística hi ha la foto concreta i precisa d’una persona contenta, emocionada i confiada. Com la meva. Com les de tants.
Vicenç Villatoro a ARA,
10/11: Jo també tinc la meva foto votant
Com tanta gent. Gairebé tothom se la feia: alegres, emocionats, orgullosos.
Si abans de tenir les xifres de participació hagués d’explicar a algú de fora què va ser el dia d’ahir, li explicaria això. Que la gent es feia una foto votant, perquè sabien que estaven fent una cosa transcendent, històrica, que canvia les coses.
Per desmentir que això era un happening sense cap mena d’efecte.
Explicaria que la gent anava a votar amb els nens, perquè ho veiessin, però també perquè per a ells era una festa, i s’hi podia anar tranquil i confiat.
Per demostrar que no serveixen
de res les amenaces.
I explicaria que hi havia voluntaris a les meses i policies (pocs) fora dels recintes, però que dins dels col·legis no hi havia servei d’ordre, que l’ordre naixia tan sols del civisme de tots. I que quan van intentar rebentar la jornada gent d’organitzacions que a qualsevol lloc d’Europa serien il·legals per la seva assumpció de símbols i idearis totalitaris, va ser la gent qui els va aturar, com va passar a Girona.
Fotos, nens i civisme.
Explicaria això. I després, la xifra.
Però sabent que darrere de cada número en l’estadística hi ha la foto concreta i precisa d’una persona contenta, emocionada i confiada. Com la meva. Com les de tants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario