El Cava...XAVIER ROIG

Amb el cava hem fet  com amb el turisme: hem engreixat

i deïficat un sector que factura bastant, però paga poc i ven barat. Un

sector que, exceptuant comptadíssimes excepcions, ofereix una qualitat

mediocre, si no dolenta i enemiga de les digestions enraonades. Voler captar

mercat venent barat, en un món globalitzat, porta a allò que ja sabem:

la deslocalització. Al món sempre hi haurà algú que, per un producte de no

excessiva qualitat, ofereixi millors preus. Però, esclar, la producció de

cava no es pot deslocalitzar. I si bé amb el turisme anem tirant –gràcies

a la circumstància que més de la meitat del Mediterrani manté situacions

de violència i inseguretat–, no és així amb el cava. Mirin el Regne Unit,

per exemple.

 

Abans el cava dominava aquell mercat, però els spumanti 

italians enguany ja li han passat al davant. Ara els italians hi copen el 54%

del mercat, mentre que el cava l’ha reduït fins a un 37%. El món, en igualtat

de preu i qualitat, prefereix la subtilitat italiana a la barroeria espanyola.

I és que la del cava és una història de misèries. És un sector subvencionat

del qual s’enriqueixen quatre.

 

El 2013 un quilo de raïm a la regió de la Xampanya

es va pagar al pagès a 5,46 euros el quilo. Al Penedès se li va pagar

a 0,37 euros, una quantitat que no cobreix ni els costos –ja es veu que si algú

s’atreveix a dir que un cava es pot comparar amb un xampany, ja s’ho

farà, cadascú l’enfila per on vol!–.

 

Esclar, després hem de subvencionar el pagès amb diners públics; és a dir, els nostres impostos van, indirectament, als grans productors.

 

Vet aquí “l’interès general” amb el qual alguns sempre abillen el seu negoci particular. La realitat és que el sector del cava s’ha de reemplaçar, amb independencia o sense. La denominació “cava”, al món, és sinònim de “vi gasificat barat”. Ja hi ha bastants productors catalans que aspiren a fer les coses ben fetes i han abandonat  aquesta denominació d’origen.

 

Un bon govern hauria d’estimular un veritable negoci internacional. De millor distribució econòmica per als diferents actors que hi intervenen. I de més prestigi i categoría.