L'anomenat "desastre" del 98 va suposar un moment d'inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya, perquè les repercussions polítiques, econòmiques i socials derivades de la desaparició del sistema colonial espanyol es van veure de manera molt diferent des de la metròpoli que des d'una societat, la catalana, que començava a manifestar uns sentiments diferencials.
Des de Catalunya es tenia el convenciment que el centralisme era un dels causants de la desfeta colonial de 1898, i no es tenia gaire confiança en un estat que havia estat incapaç de resoldre el problema colonial d'una manera efectiva.
És aleshores quan a Catalunya, socialment molt més avançada i econòmicament més evolucionada que la resta d'Espanya, les diferents classes i moviments socials comencen a qüestionar-se la dependència d'un estat que
ni els protegeix ni els beneficia en res i que ofega el dinamisme
de la societat
i el desenvolupament de l'economia
No hay comentarios:
Publicar un comentario