Imaginem..........gràcies Empar Moliner

Imaginem per un moment

que Espanya permetés la consulta

i es pogués fer una campanya normal

com al Regne Unit.

 

 

¿S’imaginen un sol  

 

argument normal per al no?

 

Què ens podrien

 

dir per fer-nos quedar a Espanya?

Què ens prometrien? Peles? No. Amor?

Ni això.

 

 

 

Només queda l’amenaça.

 

El desbarrar. Només els queda posar-se a

xisclar i a trencar plats.

Ángel de la Fuente afirma que donar el concert a Catalunya li costaria 16.000 milions a l'Estat

16.000 MILIONS D'EUROS.....

UMMMMM...

DE QUE EM SONA AQUESTA XIFRA?

Per fi els PP / PSOE descobriran les seves dades ?

 

Aixi resulta que si Catalunya diu que Espanya ens roba 16.000 milions d'euros , es mentida i s'inventen balançes fiscals  per demostrar que gaudim del museo de Prado i que ho paguem /colaborem entrte tots....

 

S.Climent de Taüll

 

pero quan veuen que Catalunya s'en va...resulta que a l'estat li costarà 16.000 milions d'euros?.

 

No deien que les dades eren mentida?

 

Parlem doncs de diners que marxen de Catalunya i que l'estat trobara a faltar?

I com s'ho faran sense nosaltres?

Tan malament com nosaltres sense ells ?

Qui pagara la deute del Reino de España?

Realment no entenen que cal diplomacia

i ganes d'entendren's ?

DEMANDA AL GOVERN ESPANYOL

No se com ho he de fer.

 

Voldria presentar una demanda al govern español , ara del PP , abans del PSOE , per diferents conceptes:

 

1-Diuen les estadistiques que facilita el Govern que els catalans ( tambe d'altres) paguem mes impostos que rebem de l'estat en proporcio a d'altres comunitats-espanyols. Sembla injust, i com a minim contrari al dret d'gualtat.

 

Foto. Stocholm

 

 

2- El govern español parla constantment de Constitució per impedir saber la voluntat del poble català. Aixo no es prevaricar? imposar una opinio , que dites motes vegades com a mentida sembla veritat, saben que es mentida o poc democrática ( la constitucio presumeix de democrática).

 

Per tant al tribunal de la Haya , o al parlament d'Estrasburg , hauriem d'interposar una demanda contra el Govern Espanyol ( actualment PP) per prevaricació.

C O M   E S   F A ?

 

ho demanem al Dèus,

o ho aconseguim nosaltres directament?

 

ENCARA NO HO TENS CLAR ?

 

·El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies (Francesc Macià)

·Som el 16% produim el 20% paguem el 24% ENS TORNEN EL 10% i ens inspeccionen el 30%. Votem? (Junqueras)

.De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o desaparegui per sempre com a poble (Josep Armengou)

.        Allò que és vàlid per als individus és vàlid per a les nacions (Mahatma Gandhi)
        .El marc legal espanyol no és apte per fer la consulta perquè està dissenyat per no poder-la fer     
        (Junqueras)
        ·El futur no és un regal, és una conquesta (Robert Kennedy)

.Hi ha 22 països que s’han independitzat d’Espanya i cap ha demanat per tornar (Sala i Martin)

·Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils (Joan Sales)

.Com que no sabia que era impossible, ho vaig poder fer (Albert Einstein)

·Mentre Espanya sigui jugador i àrbitre no podrem guanyar mai (Junqueras)

·El problema no és que els diners que necessita la nostra societat no existeixen, sinó que ens els priven (Junqueras)

·No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos (Prat de la Riba)

·De vegades cal alterar democràticament la jerarquia de la legalitat per poder instituir la voluntat majoritària d'un poble (Muriel Casals)

·El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors (Francesc Pujols)

·L'èxit és dependent de l'esforç (Sòfocles)

·Si una llei és injusta, un home no només té el dret de desobeir-la sinó que s'ha de comprometre a fer-ho (Thomas Jefferson)

·Heus ací Catalunya, esclava d'insolents. Què és allò que us manca catalans, si no és la voluntat? (Pau Claris)

·La democràcia és no imposar res a la gent d'un territori sinó consultar-los què volen (Margaret Tatcher)

·No hi ha països petits. La grandesa d'un poble no ve mesurada pel nombre que el formen, igual que no mesurem la grandesa d'un home segons la seva estatura (Victor Hugo)

·Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres (Lluís Companys)

·La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos (Manuel de Pedrolo)

·No se’ns atorgarà la llibertat externa més que en la mesura exacta en què haguem sabut, en un moment determinat, desenvolupar la nostra llibertat interna. (Mahatma Gandhi)

·La llibertat no és negociable (Pau Casals)

·La Llei ha d'estar al servei de la democràcia i la sobirania popular. De no ser així, les dones encara no podrien votar (Carme Forcadell)

·Si marxeu, us convertireu en un dels països més pobres del món (George III d'Anglaterra, als rebels nord-americans)

·Entenc que vulguin fer-nos desapareixer però que no ens demanin de cooperar-hi (Golda Meir)

·Catalunya serà independent quan ens acabin d'asfixiar financerament i la gent ho vegi (Ramon Trias Fargas)

 

Un país no es perd perquè els que no l'estimen l'ataquen, sinó perquè els que l'estimen no el defensen.

Article de Josep-Maria Terricabras al diari Avui del 29-07-2014

Catalunya serà allò que el poble decideixi

a través d'eleccions i de la Constitució que es redacti.

 

Queden poc més de tres mesos per al 9 de novembre. En les darreres setmanes, tinc ocasió de parlar-ne amb molta gent i hi ha preguntes que es repeteixen una i altra vegada. Aprofitaré aquest espai per tornar a contestar les quatre més habituals.

1. “En confiança: ¿vols dir que hi haurà consulta?” És clar que sí.

No hi pot haver altra cosa. En tot el debat sobiranista s'oblida massa sovint allò que és més important: que el condueix el poble, que el decidirà el poble. El poder polític ha sabut posar-se al costat del poble i ha decidit, per amplíssima majoria, la pregunta i la data. Això no ho pot canviar el president tot sol, sinó que ho ha de fer la mateixa majoria parlamentària que va prendre la primera decisió, i ho hauria d'aprovar el poble. És pràcticament impossible. “Però, ¿ens ho deixaran fer a Madrid?” I com ho podran evitar si estem decidits a fer-ho? Els tancs no sortiran pas al carrer, això és segur. Tot dependrà de nosaltres. La pregunta, doncs, no és si hi haurà consulta, sinó si, passi el que passi, anirem a votar el dia 9. Depèn de tu i de mi. De tots.
 

 

2. “Ens faran fora de la UE?” No, evidentment que no.

¿Algú s'imagina que la UE vulgui incorporar Ucraïna però vulgui expulsar Catalunya o Escòcia? La UE és molt i molt pràctica. I no estarà disposada a perdre contribuents benestants. És cert, però, que les coses s'hauran de negociar, tal com fa la gent civilitzada, encara que el resultat del 9 sigui, com jo espero, un gran sí. Un divorci sempre demana un cert temps. Aquest no en pot demanar gaire. Catalunya és estratègica en molts sentits –també en relació amb Espanya– i Barcelona no serà una capital extracomunitària, tal com no ho serà mai Brussel·les. “I si Espanya s'oposa a la nostra presència a Europa?” Sens dubte, ho farà. Però Espanya és un país feble, amb menys influència de la que ens pensem. ¿Com es pot impedir un divorci polític en una societat democràtica, si una de les parts es vol divorciar de debò? Altra vegada, tot dependrà de la decisió del poble.
 

3. “Què passarà el dia 10?” Res d'especial, a part d'haver-hi una gran alegria si el resultat és el que molts esperem.

Ja he dit que llavors començarà el període d'acceptació, de negociació, de decisió. I això haurà de durar uns mesos, tampoc gaires, perquè una situació de provisionalitat no es pot mantenir gaire temps. De moment, tots continuarem tenint document d'identitat espanyol fins que n'adquirim un altre. Qui es vol divorciar també continua casat fins que no hi ha decisió judicial.
 

4. “Sí, però com serà la Catalunya del futur?”

A mi, em sembla increïble que tanta gent vulgui saber com serà el país del futur quan cap de nosaltres no sap com serà la seva vida ni d'aquí a unes setmanes, perquè també podria ser que ja fóssim morts. Però entenc la pregunta, que revela unes ganes enormes de construir un futur millor, diferent. I això ho comparteixo. Catalunya serà allò que el poble decideixi a través d'eleccions i de la Constitució que es redacti. Altra vegada, com sempre,
la veu i el poder els tindran el poble. I és veritat que haurem de caminar cap a un país força diferent de l'actual, en què constantment hem de fer allò que se'ns mana i no podem fer gran cosa pel nostre compte. El que seria realment terrible seria que el dia 9 no
guanyés el sí. No em vull imaginar la repressió que es desencadenaria. És per evitar això que la consulta esdevé decisiva. La Catalunya independent del futur és necessària i fa moltíssima il·lusió.

Incomprensió ,ignorància històrica i tergiversació.

Cap reacció positiva de l’Estat espanyol.

Incomprensió ,ignorància històrica i tergiversació.

La Diada d’enguany ha deixat imatges  d’un poble que esta ocupat i preocupat per el seu futur. Es a dir no es un passota , sino que vol participar en les decisions que els seus polítics han de prendre per dirigir el seu país.

Portem anys amb el problema Catalunya/Espanya.

Molts anys. I sembla que durant tots els anys del renascut nacionalisme català ( segle XIX , segle XX ... dos segles ¡¡¡) la mirada dels governants centralistes ( Liberals , moderats , progressistes , carlins , dretes , extremes dreta-feixistes, socialistes...) ha estat de “incomprensió” del problema , inclús “d’ignorància històrica” del problema i sobre tot de “tergiversació” del problema

1-La incomprensió vindria donada per el fet centralista , que els obnubila la seva capacitat de mires obertes que necessàriament hauria de tenir un governant. Ja des de la guerra de successió 1700-1714 l’enfrontament va anar per la via ideològica  dels diferents sistemes possibles :del  absolutista-castellà ( fe ciega en el rey) al pactisme austriacista-corona d’Aragó    ( el  parlem? entre rei i Institucions), i continuaria en els problemes industrials del XIX ( avui ho trobem ridícul però els catalans eren mes proteccionistes i els centralistes eren mes lliurecanvistes) que demostraven el mutu desconeixement dels arguments. En el segle XX , l’enfrontament/boicot per l’Estatut de 1932 torna a demostrar que el centralisme no entén la manera que vol Catalunya d’estar amb Espanya. La Guerra civil, perduda ( quants refugiats vàrem tenir a casa ¡¡¡) en defensa de la democràcia ( un altre vegada lluitant per una idea de tots els espanyols...)...va portar un període de genocidi cultural ( Josep Benet , dixit)....idea que Wert no s’ha tret de sobre encara..... I recordem l’ultima gestió del Rajoy demanant signatures contra Catalunya....

 

 

2- Ignorància. Tant preocupant es el desconeixement de l’anglès dels nostres governants, com l’acceptació  o la tergiversació històrica ( les parides d’Aznar o Esp.Aguirre sobre l’origen mil·lenàri de la nació espanyola...son de vergonya  cultural). Es més , que vol dir el poble català al segle XXI? Aquest es l’autèntic leif motiv del problema català actualment.

3-Tergiversació. Certament els medis informatius de Catalunya no son del tot imparcials. Però els medis governamentals son mentiders. Diaris o polítics , difonen consignes altament ofensives sobre el problema català(el problema el tenen ells)...i diuen coses que els catalans sabem que menteixen ...però la resta Espanya , no. I això a mes a mes de ser joc brut, es denigrant per els espanyols, ja  que els espanyols no coneixen que els seus governants els menteixen constantment sobre Catalunya.

No ens comprenen , ignoren l’historia nostra i seva, canvien  - tergiversen i enganyen...

com podem dir que son governants DEMOCRATES?