lunes, 15 de septiembre de 2014

Article de Josep-Maria Terricabras al diari Avui del 29-07-2014



Catalunya serà allò que el poble decideixi
a través d'eleccions i de la Constitució que es redacti.
 
Queden poc més de tres mesos per al 9 de novembre. En les darreres setmanes, tinc ocasió de parlar-ne amb molta gent i hi ha preguntes que es repeteixen una i altra vegada. Aprofitaré aquest espai per tornar a contestar les quatre més habituals.

1. “En confiança: ¿vols dir que hi haurà consulta?” És clar que sí.
No hi pot haver altra cosa. En tot el debat sobiranista s'oblida massa sovint allò que és més important: que el condueix el poble, que el decidirà el poble. El poder polític ha sabut posar-se al costat del poble i ha decidit, per amplíssima majoria, la pregunta i la data. Això no ho pot canviar el president tot sol, sinó que ho ha de fer la mateixa majoria parlamentària que va prendre la primera decisió, i ho hauria d'aprovar el poble. És pràcticament impossible. “Però, ¿ens ho deixaran fer a Madrid?” I com ho podran evitar si estem decidits a fer-ho? Els tancs no sortiran pas al carrer, això és segur. Tot dependrà de nosaltres. La pregunta, doncs, no és si hi haurà consulta, sinó si, passi el que passi, anirem a votar el dia 9. Depèn de tu i de mi. De tots.
 

 
2. “Ens faran fora de la UE?” No, evidentment que no.
¿Algú s'imagina que la UE vulgui incorporar Ucraïna però vulgui expulsar Catalunya o Escòcia? La UE és molt i molt pràctica. I no estarà disposada a perdre contribuents benestants. És cert, però, que les coses s'hauran de negociar, tal com fa la gent civilitzada, encara que el resultat del 9 sigui, com jo espero, un gran sí. Un divorci sempre demana un cert temps. Aquest no en pot demanar gaire. Catalunya és estratègica en molts sentits –també en relació amb Espanya– i Barcelona no serà una capital extracomunitària, tal com no ho serà mai Brussel·les. “I si Espanya s'oposa a la nostra presència a Europa?” Sens dubte, ho farà. Però Espanya és un país feble, amb menys influència de la que ens pensem. ¿Com es pot impedir un divorci polític en una societat democràtica, si una de les parts es vol divorciar de debò? Altra vegada, tot dependrà de la decisió del poble.
 
3. “Què passarà el dia 10?” Res d'especial, a part d'haver-hi una gran alegria si el resultat és el que molts esperem.
Ja he dit que llavors començarà el període d'acceptació, de negociació, de decisió. I això haurà de durar uns mesos, tampoc gaires, perquè una situació de provisionalitat no es pot mantenir gaire temps. De moment, tots continuarem tenint document d'identitat espanyol fins que n'adquirim un altre. Qui es vol divorciar també continua casat fins que no hi ha decisió judicial.
 
4. “Sí, però com serà la Catalunya del futur?”
A mi, em sembla increïble que tanta gent vulgui saber com serà el país del futur quan cap de nosaltres no sap com serà la seva vida ni d'aquí a unes setmanes, perquè també podria ser que ja fóssim morts. Però entenc la pregunta, que revela unes ganes enormes de construir un futur millor, diferent. I això ho comparteixo. Catalunya serà allò que el poble decideixi a través d'eleccions i de la Constitució que es redacti. Altra vegada, com sempre,
la veu i el poder els tindran el poble. I és veritat que haurem de caminar cap a un país força diferent de l'actual, en què constantment hem de fer allò que se'ns mana i no podem fer gran cosa pel nostre compte. El que seria realment terrible seria que el dia 9 no
guanyés el sí. No em vull imaginar la repressió que es desencadenaria. És per evitar això que la consulta esdevé decisiva. La Catalunya independent del futur és necessària i fa moltíssima il·lusió.

domingo, 14 de septiembre de 2014

Incomprensió ,ignorància històrica i tergiversació.


Cap reacció positiva de l’Estat espanyol.
Incomprensió ,ignorància històrica i tergiversació.

La Diada d’enguany ha deixat imatges  d’un poble que esta ocupat i preocupat per el seu futur. Es a dir no es un passota , sino que vol participar en les decisions que els seus polítics han de prendre per dirigir el seu país.

Portem anys amb el problema Catalunya/Espanya.

Molts anys. I sembla que durant tots els anys del renascut nacionalisme català ( segle XIX , segle XX ... dos segles ¡¡¡) la mirada dels governants centralistes ( Liberals , moderats , progressistes , carlins , dretes , extremes dreta-feixistes, socialistes...) ha estat de “incomprensió” del problema , inclús “d’ignorància històrica” del problema i sobre tot de “tergiversació” del problema

1-La incomprensió vindria donada per el fet centralista , que els obnubila la seva capacitat de mires obertes que necessàriament hauria de tenir un governant. Ja des de la guerra de successió 1700-1714 l’enfrontament va anar per la via ideològica  dels diferents sistemes possibles :del  absolutista-castellà ( fe ciega en el rey) al pactisme austriacista-corona d’Aragó    ( el  parlem? entre rei i Institucions), i continuaria en els problemes industrials del XIX ( avui ho trobem ridícul però els catalans eren mes proteccionistes i els centralistes eren mes lliurecanvistes) que demostraven el mutu desconeixement dels arguments. En el segle XX , l’enfrontament/boicot per l’Estatut de 1932 torna a demostrar que el centralisme no entén la manera que vol Catalunya d’estar amb Espanya. La Guerra civil, perduda ( quants refugiats vàrem tenir a casa ¡¡¡) en defensa de la democràcia ( un altre vegada lluitant per una idea de tots els espanyols...)...va portar un període de genocidi cultural ( Josep Benet , dixit)....idea que Wert no s’ha tret de sobre encara..... I recordem l’ultima gestió del Rajoy demanant signatures contra Catalunya....
 
 

2- Ignorància. Tant preocupant es el desconeixement de l’anglès dels nostres governants, com l’acceptació  o la tergiversació històrica ( les parides d’Aznar o Esp.Aguirre sobre l’origen mil·lenàri de la nació espanyola...son de vergonya  cultural). Es més , que vol dir el poble català al segle XXI? Aquest es l’autèntic leif motiv del problema català actualment.

3-Tergiversació. Certament els medis informatius de Catalunya no son del tot imparcials. Però els medis governamentals son mentiders. Diaris o polítics , difonen consignes altament ofensives sobre el problema català(el problema el tenen ells)...i diuen coses que els catalans sabem que menteixen ...però la resta Espanya , no. I això a mes a mes de ser joc brut, es denigrant per els espanyols, ja  que els espanyols no coneixen que els seus governants els menteixen constantment sobre Catalunya.


No ens comprenen , ignoren l’historia nostra i seva, canvien  - tergiversen i enganyen...
com podem dir que son governants DEMOCRATES?

miércoles, 23 de julio de 2014

Ni las balanzas fiscales son de fiar

Del gobierno español no me fio...y lógicamente de sus balanzas fiscales tampoco.
Es más , ahora va a resultar que Madrid paga mas que nadie, que Andalucía cobra mas que nadie......visto así de golpe , parece que la solidaridad esta entendida muy mal, y que el gobierno no sabe lo que hace , o no sabe mas .
 
Que es la solidaridad entre autonomías?
Vestir a un santo para despojar a otro?
 
un pozo sin fondo?
 
 
Como calcular la igualdad entre los ciudadanos?
Tan difícil es saber cuanto dinero toca por ciudadano según el dinero recogido y según los compromisos adquiridos?
Tiene lógica que algunas autonomías generen mas riqueza y sus ciudadanos reciban menos prestaciones?
Tiene lógica que algunas autonomías , 35 años después de "solidaridad" sigan necesitando "solidaridad"?
 
Que han hecho durante los 35 años con el dinero recibido?
Podrían pasarnos cuentas ?
son miles de millones...mal empleados?
no han generado puestos de trabajo?
no han disminuido sus necesidades con los años?
siempre aumentan?

jueves, 3 de julio de 2014

La práctica en coaliciones politicas.....

Dice el PP , que ahora quiere que los alcaldes se escojan en la lista mas votada y que no le parece bien que obtengan la alcaldía el grupo de perdedores.
 
Discutible su visión democrática del tema.
Es decir , los que pierden , ya no tienen derechos?
Eso suena a aquello de derecho de victoria ....
 
Aceptemos que una gran parte del electorado ha votado a una idea política que no llega a obtener la mayoría absoluta...y que las demás fuerzas juntas suman  esta mayoría absoluta  ( recuerda el PP el soporte de CIU a Aznar?).... llama a esto no democrático?
 
Tal vez el punto de debate estaría en la poca costumbre castellana de aceptar "minorías"...de seguir con el sistema dinástico blanco<> negro.....
 
Tendrá gracia observar que en los próximos comicios , esta minoría no reconocida ( Podemos, UPYD,IU,...) se coma parte del espacio político de PP y PSOE.
Sabrán los políticos dinásticos aceptar la idea de coaliciones? o lo consideraran antidemocrático?...
 
 
 
Tal vez descubran que eso es lógico en muchos países...y que en Catalunya o el País Vasco ha sido normal los últimos 30 años.

miércoles, 18 de junio de 2014

Marea patriotica española....monarquica?

En bars i botigues del centre de Madrid hi ha aquests dies una fotografia del futur monarca Felip VI i Letizia Ortiz: “Amb els nostres reis”, s’hi pot llegir.
 
Els cartells els ha pagat la patronal madrilenya, sempre pròxima a les tesis del PP i, de manera especial, a l’ala liderada per Esperanza Aguirre.
 
Els populars han aprofitat el relleu a la Corona per intentar escenificar una “marea patriòtica” als carrers, una expressió de l’expresidenta autonómica.
 
Ara están entretinguent al personal ( Castella sobre tot ...) amb aquest tema...i aixo amaga els altres i realment m'es importants. 
 
No tinc clar que el país sigui monarquic.
 
 
 
 
- que sabem de la corrupció del PP , Barcenas i Gurtel?
- que fa el govern per augmentar la qualitat de vida dels 6 milions d'aturats?
- com pensa el govern atendrá les demandes ( generals) del ciutadans emprenyats per tantes coses i que fan tantes manifestacions? no pensa respondre a  les demandes del carrer? que esperen? una revolució?
 


 
- que fa el govern per aliviar els dolors dels malalts que están en llista d'espera de 5,6,8, mesos?
- que fa el govern per aconseguir una educación adequada per les noves generacions?
 
- q u e  f a  e l  g o v e r n ?
 
 

martes, 3 de junio de 2014

La deuda publica es el negocio de los bancos?

Recibo mails informando de los negocios bancarios.
 
Inicialmente , dice la historia, los bancos tenían la función de guardar/deposito los ahorros y además conceder créditos para negocios.
Lógicamente ganaban el dinero que generaba el marginal , la diferencia entre el interés pagado a los ahorros y el interés cobrado a los créditos.

 
 
 
Ahora parece que es mejor hacer esto: conseguir dinero del BCE al 1% y comprar Deuda Publica al 4%. Negocio limpio y sencillo.
 
Ahora bien, no les queda dinero para conceder créditos a los empresarios. Ni dinero para asumir riesgos.
 
 
Habrá que pensar
si esta es la función que deseamos cumplan los bancos.

lunes, 19 de mayo de 2014

Vox ja estripa les paperetes del 9-N



Cristina Seguí, coordinadora de la formació espanyolista a València, ha esquinçat una papereta simbòlica en un míting al costat d'Ortega Lara i Alejo Vidal-Quadras
Del diari ARA.
 
Quina manera de guanyar amics ¡¡¡¡
 
Com pot la societat, que ha d'anar a votar, que vol votar, fer cas de gent aixi?
 
Aspiran a ser els nostres dirigents i ens insulten?
 
Aspiren a ser votats i no volen que votem?
 
 
Quina mena de democracia han pensat que ens convé?
o potser no veuen en la descentralitzacio una millor manera de fer anar el país i de respectar las ideologies i minories?
 
Son doncs ...AUTORITARIS?
 
ELLS MANARAN I ELS DEMES CALLAREM?
 
No fa bona olor aquesta gent...